1. Jesús un de La Rioja en el mediterrani, explica'ns un poc de tu, els teus inicis i com vas acabar a Torrevieja.

Realment vaig nàixer a Saragossa, però és un fet circustancial, ja que en bolquers vaig ser a la Rioja, a causa de la professió del meu pare, metge de família, el destí de la qual estava en la localitat de Briones i fins als 10 anys vam estar allí vivint. Posteriorment ens traslladem a a Haro fins que vaig eixir de casa a estudiar a Bilbao.

2. Quan i com comença la teua relació amb la mar, concretament amb la navegació a vela?

La meua relació amb la mar s'inicia a Torrevieja, ja que els meus pares veraneban ací i amb un amic dels meus pares, Clemente Guijarro (Torrevieja) navegant de tota la vida, dierón comence les meues primeres milles en el món de la vela, i estiu rere estiu amb la seua família eixíem assíduament a navegar per la badia de Torrevieja, sent el meu primer contanto real amb la nautica.

Amb el pas de temps i ja d'adolescent, em desvincule de la navegació, principalment pels estudis i quan vaig ser a Bilbao a cursar els meus estudis de Marí professional com a oficial de maquines navals i allí reprenc la navegació, ja mes de continu i és allí donce conec a Unai Cilleruelo, qui ha sigut el meu company en el mundial de dos de Barcelona.

3. Sabem d'on procedeixes, com vas arribar ací i com es va iniciar la teua afició per la mar i la navegació a vela. Són moltes les vegades les que t'hem vist en esta badia navegant i competint, com t'inicies en el món de les regates?

A Bilbao també. Com en la majoria de Ports esportius i Clubs Nàutics, se celebren les típiques regates de vela, principalment en el Real Club Nàutic de Abra, va ser on participàvem sovint i també en regates rellevants de la zona, fins i tot ens acostàvem a Santander.

El treball com a oficial de maquines em permitia gaudir de la meua afició, fins que la pròpia empresa en la qual treballava, em va oferir anar a Madrid on estube vivint quasi set anys, i d'allí vaig tindre una rotació molt intensa per tot el món amb vaixells mercants, fins que va acabar esta etapa i vaig decidir vindre a viure a Torrevieja, on ja ténia el meu vaixell de vela i fins hui.

4. O’Marylou conta'ns la seua història?

La relació amb la meua embarcació O’Marylou, és molt curiosa, ve des dels meus anys universitaris. L'embarcació és un X332, que perteneciá al gallec Jesús Pintos i pels èxits que Pintos, cull, em cride l'atenció i anava seguint les regates en les quals participava, la majoria de navegació d'altura en solitari i per causalitats de la vida, i amb la disposició econòmica, perquè aprofite que es va posar en venda i ens ajuntem.

Vestit a O’Marylou, en camió fins a Torrevieja i des del 2017 té base en el CNMI.

5. Quan comença el projecte d'acudir al Campionat del Món de ORC a Barcelona?

Després d'anys participant en regates, principalment en les d'esta zona sense fer grans desplaçaments, des de fa una mica més d'un any, vaig començar a plantejar-me, realitzar travessies de llarga distància, per la qual cosa vaig realitzar un calendari que em permetera donar forma a esta necessitat.

Curionsamente es va ajuntar que l'organització del Mundial de Barcelona, estava donant molt empenyiment a este esdeveniment sobretot a la classe A Dues, ja que en el seu moment va tindre opcions d'introduir-se com a classe olímpica, per desgràcia no ha sigut així, però es contituyo un circuit molt interessant de regates en el meditérraneo, Palma vela A Dues, el Got A Dos i el Trofeu la Reina A Dues, acabant l'11 de setembre amb el Campionat del Món.

Excepte el Godó que per motius personals no vam poder acudir, vam fer la resta de regates i amb molt d'esforç ja que és un projecte personal, comptem amb la col·laboració d'amics tècnics de la vela que ens van ajudar a configurar i oprimizar el vaixell com Jorge San Simón, mesurador de la RFEV que ha sigut fonamental.

6. Unai Cilleruelo, 50% de l'èxit

Els inicis d'amb Unai van ser a Bilbao, un poc de casualitat, coindicidimos a l'Escola Nàutica de Portugalete i és amb qui vaig començar a regatejar en el Real Club Nàutic de Abra, ell exercia en aquells dies de patró, cap a temps que havia deixat el circuit de regates d'alt nivell, havia participat en projecte molt ambiciosos juntament amb armadors i regatistes de primer nivell nacional, amb el Zorongo i altres unitats.

Unai adquirio com a navegador i tactico una àmplia experiència sent molt valorat pels seus companys.

Quan em vaig vindre a Torrevieja, ens distanciem fins fa un parell d'anys que reprenem la relació, que ens ha portat a tindre algun negoci a mig fer i més o menys així s'a enduriment este projecte de participar en el Campionat del Món A Dos, i com s'ha desmostrado ha sigut immillorable.

7. Arribeu al mundial de Barcelona.

Dilluns 11 de setembre s'inicia el mundial, ja amb els deures fets i amb il·lusió de fer un bon paper, el programa era de dues proves de llarga distància, sent la primera de 160 milles, amb una balisa al nord de Palamos deixant la illes Medes per babord i retornant a Barcelona. Invertim 33 hores a fer el recorregut. Els sistemes de seguiment de la flota ens permitión tindre controlats als nostres rivals, puediendo decidir a cada moment la millor estratègia, portant el vaixell com es diu en el nostre argot en números, el vaixell anava ràpid, consegüent mantindre als vaixells en distància per a intentar compensar els ràtings que determinen el resultat final de cada prova, la clau va ser la nit que no dormim i traiem un gran rendiment al nostre treball i la gran estratègia de Unai que va mantindre tot el temps el vaixell on millor era la pressió del vent segons els comunicats meteorològics que teníem, al final acabem segons.

El dijous 14 es va donar l'eixida a la segona regata del campionat, després d'un dia de descans. Una regata més curta de 60 milles amb anada i tornada a Blanes. En esta prova, l'estratègia funcione millor, poca pressió del vent, ens va fer buscar el terral el que ens va permetre marcar distàncies amb la flota sobretot amb el qual anava líder l'embarcació Tarterita, que aconseguim ficar dos vaixells entre ells i nosaltres, després de no perdre la concetración, portar el vaixell en números, quan travessem la línia d'arribada, esbamos convençuts que havíem conseguiro la victòria i així va ser, la qual cosa no col·locava ja lideres de la nostra classificació.

8. Campions del Món, com s'assimila?

Realment va ser bastant emocionant, em resulta encara ser conscient del que significa.

Habia un grup de companys que vienieron a felicitar-nos i ací es deslligue l'alegria, però l'important és que hem anat amb humilitat, sent tot un somni complit. Ha sigut un projecte humil i ple d'il·lusió. No sabem si podrem anar a Noruega on se celebrarà el pròxim mundial de l'especialitat, a defensar el campionat, ara treballem en el pròxim calendari que creiem que serà més exigent, per la qual cosa ens hem posat a treballar en la cerca d'un espónsor que ens ajude, ja que com s'ha demostrat som una realitat i una aposta segura.

Tot esforç ha sigut un regal, hem aprés molt i hem passat per moment complicats perquè el vaixell no caminava en moments puntuals amb les configuracions que ajustàvem, però eixa constància eixe suport i creure que es podia fer, ha sigut la clau de l'èxit.

No vull acabar esta entrevista sense agadecer a tots el seu suport i afecte mostrat, especialment com ja he comentat a Jorge San Simón, Juan López Santa Cruz, que va suplir en una regata a Unai i em va fer classes que han sigut fonamentals de meteorólogia i electrònica, i pel seu lloc al meu Club, el Club Nàutic Marina Internacional pel suport que ens ha tramitido, començant per la Junta Directiva, gerència personal d'administració i marineria, la professionalitat i bon fer ha estat del nostre costat i esperem continuar comptant amb el seu suport, per a continuar portant trofeus al Club.